dissabte, 28 de maig del 2011

Col·leccionisme

Obro a l’atzar un embolcall de paper de seda i em sembla tornar a l’època de quan iniciava  els meus estudis de magisteri. En aquell temps vaig començar a recollir auques de diferents tipus: la coneguda  auca del señor Esteve,l’auca del Maresme, la de la Llengua, la del cornut, feta per un company, la del Montseny, etc. Aquestes auques són ideals per ensenyar als infants la manera d’explicar, de forma abreujada, històries,  compaginant dibuixos i  normalment al peu de la il·lustració hi ha un escrit en forma de rodolí.
Les auques fetes pels nens i nenes estan elaborades amb expressions tan encertades i amb tanta gràcia que fan les delícies del lector.
Les guardo totes i aquest recull és un petit tresor i tot rellegint-les veig les cares il·lusionades dels meus alumnes,col·laborant entre ells, per aconseguir una bonica obra literaria curulla de creativitat i enginy.
Magda Simon

dissabte, 9 d’abril del 2011

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VIII


Recordant la meva mare
La passejada pel barri de la meva infantesa va ser molt emotiva.En cert sentit, però jo retrobava la meva mare en aquells carrers de Sant Gervasi tocant a Gràcia, a l’església dels Josepets, a moltes cases que freqüentavem i que encara hi resten com a testimoni d’un passat ja força llunyà, en els espais on ja han desaparegut edificis entranyables i molt importants en la vida de tota la família  com ara la nostra pròpia casa on ara hi passa la Ronda, cases de veïns que eren com de família,les escoles, la que hi  anaven els meus germans i la que  hi anava jo.Vull dir , que me l'imaginava baixant  un dia feiner pel carrer Gran de Gràcia en direcció al Mercat de la LLibertat  amb el cabàs  per posar-hi la compra, pujant les escales de l’església amb la seva mantellina ,acompanyant-me a l’escola, anant un diumenge a la tarda amb el pare,tota il·lusionada a veure una pel·lícula al cine Roxy,ja fa anys enderrocat, i tants i tants records més
Era una dona molt vital i molt disposada, tot ho  feia amb ganes i il·lusió.Acollidora amb la familia i els amics. Ens va  inculcar als meus germans i a mi ,amb el seu exemple, el gran valor de l’amistat.
El seu esperit optimiste es reflectia a casa.Al menjador, mai, ni un sol dia de la seva vida, hi va faltar un bon ram de flors,gladiols, dàlies, roses , que eren les seves preferides.
Magda Simon

dimarts, 29 de març del 2011

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VII

Com si jo no fos la Magda
Aquella reunió on havíem de tractar punts importants sobre orientació psicopedagògica va ser conflictiva , punts de vista contraposats i en alguns membres de la reunió manca de visió real dels problemes que s'estaven abordant i vaig marxar molt capficada i en molts aspectes desabuda com si jo no fos la Magda amiga de la docència i del treball en equip, la noia de la cartera repleta de treballs per preparar i valorar que entrava i sortia de  l'escola cada dia il·lusionada.
Magda Simon
Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VI La venjadora

El paisatge que m'agrada 
No mirava pas  cap a Ponent, hi havia el turó del Carmel cobert per una munió d'edificis alts, curulls de finestres que des de la llunyania semblaven bresques extretes d'un rusc. Aquesta visió m'inquietava i pensava que molts governants havien donat via lliure a certs projectes urbanístics que no eren respetuosos amb l'entorn, destrossaven la natura i el paisatge.
Guaitava cap  l'Orient on hi veia el mar on sempre s'hi podien veure vaixells i barquetes que solcaven i,esguardant més enllà veia l'horitzó que relaxava el meu esperit i m'omplia d'esperança.
Magda Simon

dissabte, 19 de març del 2011

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VI

Desfilada de gegants
Una de les festes més agradables que recordo de la meva  infantesa és la desfilada de gegants i capgrossos el dia de la Mercè a Barcelona. Obrien la desfilada la guàrdia urbana amb els seus vestits de gran gala muntant bonics cavalls engalanats com els seus genets.A continuació avançaven  els gegants de la ciutat tot ballant al compàs de la música tocada per la colla de geganters, sons produïts bàsicament  per gralles i tabals . Els gegants  donant voltes  i voltes sobre ells mateixos i produien hilaritat entre els nens i nenes que des de les voreres a banda i banda de la calçada miraven embadalits aquelles criatures fantàstiques. Entremig dels gegants ,seguint la comitiva, els capgrossos  tot saltant i ballant, s’apropaven als nens , els acaronaven, els donaven caramels …. L’expressió  de les seves cares, el vestuari i la gràcia dels seus moviments feien les delícies de tots. Als gegants de Barcelona els seguien  gran varietat de gegants, gegantes, gegantets de diversos pobles de tot Catalunya. Sovint  algún poble o ciutat acompanyava els seus gegants amb una carrossa curulla de gent disfressada que llançaven caramels . El seguici de cada poble s’anunciava amb un rètol i anava avançant de forma ordenada.
 Al final de la comitiva hi havia   un cotxe de la guardia urbana i un altre de la neteja. Un final ben prosaic!
Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VI



EL REGNE DELS FOLLETS
Temps era temps,hi havia un parell de germans que anaven caminant pel bosc i els va sorprendre la pluja.Prop d’allà on es trobaven van veure una cova i s’hi van aixoplugar.Com que es van veure obligats a pasar-hi la nit van buscar un raconet còmode per poder dormir i amb aquestes que, la Jordina, que així es deia la nena ,va veure una pedra daurada gegantina, i amb l’ajuda del seu germà , en Daniel,la van fer córrer i la sorpresa va ser immensa quan van albirar una estança luxosa :totes les parets eren d’or i del sostre hi penjaven pedres precioses que donaven llum.Van entrar a la gran sala i van descubrir que aquesta es comunicava amb un espai molt més gran ple d’estalactites i estalagmites folrades de d’or, plata i diamants.Més enllà hi havia un estany   que les seves aigües expendien reflexos de color blavós.El llac el solcaven petites barquetes  decorades amb motllures de metalls nobles. Al voltant d’aquest paradís  subterrani  hi  havia tauletes plenes de menjar i vaixelles de porcellana fina i copes d’or . Tanta riqueza els va deixar estorats.Les mides del  mobiliari i de totes les coses eren més aviat petites . Mentre estaven embadalits admirant tantes meravelles, van sentir un soroll, ràpidament  es van amagar  darrera una roca i van veure aparèixer una munió d’homenets tots vestits com si anessin a una gran festa  amb robes de colors vius i barrets .Tots es dirigien a les taules on hi havia els menjars i les begudes. El més gran de tots amb un aspecte més venerable  va donar permís per seure i tots el van obeir.Li deien majestat i la Jordina i en Daniel van deduir que era el rei .
Havien arribat, sense saber-ho, al Palau del Rei dels follets…
Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA Capítol VI

TANKA


Glauca guaitava,
des d’un lloc solitari,
el mar blavíssim
on les ones s’alçaven
com cavalls a la cursa.
Magda Simon

dissabte, 5 de març del 2011

SANDÀLIES D'ESCUMA Capítol IV

BARCELONA
Barcelona és la ciutat on vaig néixer i on sempre he viscut.Es troba ben acoblada entre la Serralada, el mar i dos rius, un a cada banda.A partir del nucli antic, on va començar la metròpoli,  aquesta va anar creixent  en direcció a la muntanya amb una estructura  formada per  illes octogonals  i àmplies calçades.Posterioment va expandir-se  més, fins a  trobar-se amb els seus límits naturals.
Dins aquesta  superfície tan ben aprofitada, tan farcida d’història no hi manca de res: monuments i edificis de tot tipus molt emblemàtics fruit de diverses èpoques, obres de grans escultors i arquitectes que són l’orgull dels seus habitants i famoses a la resta del món.Disposa de tots els serveis de transport,seveis sanitaris, grans universitats, biblioteques, centres de recerca, un dels ports més importants de la Mediterrània…És una ciutat plena de vida i en molts aspectes la seva projecció és mundial.
Estic molt orgullosa de la meva ciutat i estimo tots el indrets que la conformen. 
Magda Simon

divendres, 25 de febrer del 2011

dissabte, 12 de febrer del 2011

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOLS I - II




El meu avi es deia Jaume i va néixer l’any 1729 a Masmolets , un petit poblet situat a 4 Km de Valls . Era el petit de dotze germans .Només en 12 anys ja treballava amb el seu pare. Es dedicaven al conreu tradicional, però  al cap d’uns anys va agafar les rendes de la feina i va canviar-lo pel conreu de la vinya, acollint-se al contracte de rabassa morta. Més tard es va dedicar a l’elaboració de vi  i àdhuc l’exportava  aprofitant que en aquella època hi havia molta demanda per part d’Amèrica d’aquest  bé tan preuat.
 Va ser un home d’empenta,treballador, inquiet, negociant …però alhora sota la seu aspecte  pagesívola i rude,  amagava un esperit molt sensible,curiós,original. Era un gran amant de la natura, de les plantes  i els animals. Un entusiasta  dels avenços  de la ciència  i  també era  un gran afeccionat als instruments musicals
A les seves estones lliures es dedicava a elaborar flautes  de canya. Li va ensenyar a construir-les un amic seu pastor.Eren flautes de canya petita , sense nusos i tenien sis o set forats. Sempre recordaré aquelles vetllades  de la meva infantesa tant a l’ hivern a la vora del foc , com a l’estiu sota els estels ,escoltant aquelles dolces melodies.
Al costat d’ell vaig aprendre estimar la música . Encara guardo com un tresor la seva flauta  que em porta records  entranyables  que van deixar una empremta inesborrable  a la meva vida.
Magda Simon

QUADERN D'ARAM CAPÍTOL VI (encetem un quadern )

EL TEATRE
Sempre que vaig al teatre m’impressiona la capacitat que tenen els actors i les actrius de  memoritzar i alhora introduir-se dins el personatge que estan interpretant. Forma part de la seva professió dominar aquestes tècniques, però tot i així aquest fet no deixa de produir-me una gran admiració.
El teatre i el cinema són unes de les meves afeccions. Penso que des de temps immemorials el ser humà li ha agradat que li expliquin  històries.
Els adults preferim que la historia s’ajusti al màxim a la realitat  perquè ens hi podem identificar, hi trobem una equivalència o una semblança en fets reals que ens han passat a nosaltres o a altri. I ,com infants, davant la narració d’un conte, hi restem embadalits,  emocionats, alegres.. i a voltes tristos, atemorits……i ,sovint, posteriorment ,si l’obra tracta temes interessants i reals , ens fa pensar.Es ingent i enriquidor  el que produeix dins nostre una bona història ben contada.
Magda Simon

QUADERN D'ARAM CAPÍTOL VII VAHÉ

CATALUNYA,UN IDEAL POSSIBLE
Que al Nord hi caiguin abundants nevades per gaudir-ne  amb entusiasme i a la Primavera s’omplin els embassaments i els boscos es mantinguin humits. Que el poble més petit senti l’orgull de pertànyer a aquest país.

Que a l’Orient  la mar resti neta i hi abundin els peixos.Que les costes es mantiguin al seu lloc i no les envaeixi el mar.Mentre això succeeix els pobles mariners s’omplin  de gent,  satisfacció  i benestar .Que cantin melodies que recordin històries d’amor.

Que a Ponent els rius tinguin un bon cabal i brillin amb esplendor i netedat .Que s’ompli el rebost del país de fruites  innombrables que donguin treball a tothom  i escampin  l’alegria.Que sigui una nació acollidora, on hi regni la pau

        Que a Migdia  la vinya generi  bons vins.Els arrossars  un bon gra i  els arbres donguin  fruits .Tot plegat  esdevingui riquesa per tots. La bellesa de les aus decori el nostre territori com a senyal d’un poble que estima i té cura de la natura.

CANÇÓ DE LA MEVA INFANTESA ( I )

 A la plaça hi ha una font
A la plaça hi ha una font
virundeta, virundeta.
A la plaça hi ha una font
virundeta virundó.
Omplirem el cantiret.
d'aquesta aigua tan fresqueta,
i ens farà passar la sed
un bon traguet.

CANÇÓ DE LA MEVA INFANTESA ( II )

Afegeix la llegenda

Les formiguetes
Les petites formiguetes a l'estiu,
quan el blat està segat, 
ben lligat i apilotat surten totes
ben arrenglaredetes del seu niu
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu
Cap aquí,cap allà
tot buscant les espiguetes.
Cap aquí, cap allà
que per tot arreu n'hi ha.

CANÇÓ DE LA MEVA INFANTESA ( III )

El branquilló
Jo en tinc un branquilló
amb les fulles totes verdes.
Joen tic un branquilló
virundeta, virundó.

Quan es mou perquè fa vent
les branquetes, les branqurtes.
Quan es mou perquè fa vent 
el meu cor està content.

diumenge, 2 de gener del 2011

QUADER D'ARAM ( Capítol V )

MUSA DAGH
Musa Dagh va ser el lloc on es va produir més resistència durant el genocidi armeni.Van organitzar  la defensa de la seva comunitat en contra de la deportació a partir de l’abril de 1915.
Musa Dagh o les Muntanyes de Moisès es trobaven en la mar Mediterrània al sud de la ciutat costera d’Alexandria(Iskenderun d’avui dia) i a l’oest de l’antiga Antioquia.
Superats en nombre d’homes i d’armament, els armenis  de Musa Dagh tenien poques expectatives de sobreviure. Van suportar el setge a la muntanya durant 53 dies a partir del 21 de juliol al 12 de setembre de 1915. Van hissar unes pancartes que van ser albirades per uns vaixells de guerra francesos que els van recollir i els van traslladar a Port Said, a  Egipte. En total entre dones, homes i nens eren més de quatre mil. A Egipte s’hi van estar fins a finals de la Primera Guerra Mundial,moment en  que van tornar al seu país. Musa Dagh va romandre baix el mandat francés fins l’any 1939. Els armenis de Musa Dagh van abandonar els seus pobles per segona vegada i última, quan la zona va ser anexada a Turquia.

MARIK. MARSELLA ( Capítol V )


Farigola
Tinc aquí, dins el meu cistell,
un bon ram de farigola.
El meu nét que me l'ha regalat
es pensava que m'oferia el seu cor sense imaginar-se,
que alhora em donava un record de la meva infantesa.
No puc deixar d'olorar-lo com si els narius se m'hi haguessin adherit.
Farigola. Em pregunto: d'on li ve aquest perfum?
                                                   Magda Simon