 |
Tinc aquí, dins el meu cistell,
un bon ram de farigola.
El meu nét que me l'ha regalat
es pensava que m'oferia el seu cor sense imaginar-se,
que alhora em donava un record de la meva infantesa.
No puc deixar d'olorar-lo com si els narius se m'hi haguessin adherit.
Farigola. Em pregunto: d'on li ve aquest perfum?
Magda Simon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada