No mirava pas cap a Ponent, hi havia el turó del Carmel cobert per una munió d'edificis alts, curulls de finestres que des de la llunyania semblaven bresques extretes d'un rusc. Aquesta visió m'inquietava i pensava que molts governants havien donat via lliure a certs projectes urbanístics que no eren respetuosos amb l'entorn, destrossaven la natura i el paisatge.
Guaitava cap l'Orient on hi veia el mar on sempre s'hi podien veure vaixells i barquetes que solcaven i,esguardant més enllà veia l'horitzó que relaxava el meu esperit i m'omplia d'esperança.
Magda Simon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada