dissabte, 19 de març del 2011

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VI



EL REGNE DELS FOLLETS
Temps era temps,hi havia un parell de germans que anaven caminant pel bosc i els va sorprendre la pluja.Prop d’allà on es trobaven van veure una cova i s’hi van aixoplugar.Com que es van veure obligats a pasar-hi la nit van buscar un raconet còmode per poder dormir i amb aquestes que, la Jordina, que així es deia la nena ,va veure una pedra daurada gegantina, i amb l’ajuda del seu germà , en Daniel,la van fer córrer i la sorpresa va ser immensa quan van albirar una estança luxosa :totes les parets eren d’or i del sostre hi penjaven pedres precioses que donaven llum.Van entrar a la gran sala i van descubrir que aquesta es comunicava amb un espai molt més gran ple d’estalactites i estalagmites folrades de d’or, plata i diamants.Més enllà hi havia un estany   que les seves aigües expendien reflexos de color blavós.El llac el solcaven petites barquetes  decorades amb motllures de metalls nobles. Al voltant d’aquest paradís  subterrani  hi  havia tauletes plenes de menjar i vaixelles de porcellana fina i copes d’or . Tanta riqueza els va deixar estorats.Les mides del  mobiliari i de totes les coses eren més aviat petites . Mentre estaven embadalits admirant tantes meravelles, van sentir un soroll, ràpidament  es van amagar  darrera una roca i van veure aparèixer una munió d’homenets tots vestits com si anessin a una gran festa  amb robes de colors vius i barrets .Tots es dirigien a les taules on hi havia els menjars i les begudes. El més gran de tots amb un aspecte més venerable  va donar permís per seure i tots el van obeir.Li deien majestat i la Jordina i en Daniel van deduir que era el rei .
Havien arribat, sense saber-ho, al Palau del Rei dels follets…
Magda Simon

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada