SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VII

Com si jo no fos la Magda
Aquella reunió on havíem de tractar punts importants sobre orientació psicopedagògica va ser conflictiva , punts de vista contraposats i en alguns membres de la reunió manca de visió real dels problemes que s'estaven abordant i vaig marxar molt capficada i en molts aspectes desabuda com si jo no fos la Magda amiga de la docència i del treball en equip, la noia de la cartera repleta de treballs per preparar i valorar que entrava i sortia de  l'escola cada dia il·lusionada.
Magda Simon

Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VI La venjadora

El paisatge que m'agrada 
No mirava pas  cap a Ponent, hi havia el turó del Carmel cobert per una munió d'edificis alts, curulls de finestres que des de la llunyania semblaven bresques extretes d'un rusc. Aquesta visió m'inquietava i pensava que molts governants havien donat via lliure a certs projectes urbanístics que no eren respetuosos amb l'entorn, destrossaven la natura i el paisatge.
Guaitava cap  l'Orient on hi veia el mar on sempre s'hi podien veure vaixells i barquetes que solcaven i,esguardant més enllà veia l'horitzó que relaxava el meu esperit i m'omplia d'esperança.
Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VI

Desfilada de gegants

Una de les festes més agradables que recordo de la meva  infantesa és la desfilada de gegants i capgrossos el dia de la Mercè a Barcelona. Obrien la desfilada la guàrdia urbana amb els seus vestits de gran gala muntant bonics cavalls engalanats com els seus genets.A continuació avançaven  els gegants de la ciutat tot ballant al compàs de la música tocada per la colla de geganters, sons produïts bàsicament  per gralles i tabals . Els gegants  donant voltes  i voltes sobre ells mateixos i produien hilaritat entre els nens i nenes que des de les voreres a banda i banda de la calçada miraven embadalits aquelles criatures fantàstiques. Entremig dels gegants ,seguint la comitiva, els capgrossos  tot saltant i ballant, s’apropaven als nens , els acaronaven, els donaven caramels …. L’expressió  de les seves cares, el vestuari i la gràcia dels seus moviments feien les delícies de tots. Als gegants de Barcelona els seguien  gran varietat de gegants, gegantes, gegantets de diversos pobles de tot Catalunya. Sovint  algún poble o ciutat acompanyava els seus gegants amb una carrossa curulla de gent disfressada que llançaven caramels . El seguici de cada poble s’anunciava amb un rètol i anava avançant de forma ordenada.

 Al final de la comitiva hi havia   un cotxe de la guardia urbana i un altre de la neteja. Un final ben prosaic!

Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VI

EL REGNE DELS FOLLETS

Temps era temps,hi havia un parell de germans que anaven caminant pel bosc i els va sorprendre la pluja.Prop d’allà on es trobaven van veure una cova i s’hi van aixoplugar.Com que es van veure obligats a pasar-hi la nit van buscar un raconet còmode per poder dormir i amb aquestes que, la Jordina, que així es deia la nena ,va veure una pedra daurada gegantina, i amb l’ajuda del seu germà , en Daniel,la van fer córrer i la sorpresa va ser immensa quan van albirar una estança luxosa :totes les parets eren d’or i del sostre hi penjaven pedres precioses que donaven llum.Van entrar a la gran sala i van descubrir que aquesta es comunicava amb un espai molt més gran ple d’estalactites i estalagmites folrades de d’or, plata i diamants.Més enllà hi havia un estany   que les seves aigües expendien reflexos de color blavós.El llac el solcaven petites barquetes  decorades amb motllures de metalls nobles. Al voltant d’aquest paradís  subterrani  hi  havia tauletes plenes de menjar i vaixelles de porcellana fina i copes d’or . Tanta riqueza els va deixar estorats.Les mides del  mobiliari i de totes les coses eren més aviat petites . Mentre estaven embadalits admirant tantes meravelles, van sentir un soroll, ràpidament  es van amagar  darrera una roca i van veure aparèixer una munió d’homenets tots vestits com si anessin a una gran festa  amb robes de colors vius i barrets .Tots es dirigien a les taules on hi havia els menjars i les begudes. El més gran de tots amb un aspecte més venerable  va donar permís per seure i tots el van obeir.Li deien majestat i la Jordina i en Daniel van deduir que era el rei .

Havien arribat, sense saber-ho, al Palau del Rei dels follets…

Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA Capítol VI

TANKA

Glauca guaitava,

des d’un lloc solitari,

el mar blavíssim

on les ones s’alçaven

com cavalls a la cursa.

Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA Capítol IV

BARCELONA

Barcelona és la ciutat on vaig néixer i on sempre he viscut.Es troba ben acoblada entre la Serralada, el mar i dos rius, un a cada banda.A partir del nucli antic, on va començar la metròpoli,  aquesta va anar creixent  en direcció a la muntanya amb una estructura  formada per  illes octogonals  i àmplies calçades.Posterioment va expandir-se  més, fins a  trobar-se amb els seus límits naturals.

Dins aquesta  superfície tan ben aprofitada, tan farcida d’història no hi manca de res: monuments i edificis de tot tipus molt emblemàtics fruit de diverses èpoques, obres de grans escultors i arquitectes que són l’orgull dels seus habitants i famoses a la resta del món.Disposa de tots els serveis de transport,seveis sanitaris, grans universitats, biblioteques, centres de recerca, un dels ports més importants de la Mediterrània…És una ciutat plena de vida i en molts aspectes la seva projecció és mundial.

Estic molt orgullosa de la meva ciutat i estimo tots el indrets que la conformen. 

Magda Simon