Quan me’l van regalar estava emmarcat amb unes motllures força barroques, daurades i negres que li donaven un aire de quadre de museu. Àdhuc posava una distància entre l’espectador i l’obra. Ara l’he despullat d’aquest perímetre majestuós i la tela empotrada dins una simple caixeta ha transformat els personatges, d’antuvi torturats per l’entorn.Ara, llueixen plàcidament i transmeten una llum especial.
Magda Simon
Magda Simon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada