Col·leccionisme

Obro a l’atzar un embolcall de paper de seda i em sembla tornar a l’època de quan iniciava  els meus estudis de magisteri. En aquell temps vaig començar a recollir auques de diferents tipus: la coneguda  auca del señor Esteve,l’auca del Maresme, la de la Llengua, la del cornut, feta per un company, la del Montseny, etc. Aquestes auques són ideals per ensenyar als infants la manera d’explicar, de forma abreujada, històries,  compaginant dibuixos i  normalment al peu de la il·lustració hi ha un escrit en forma de rodolí.

Les auques fetes pels nens i nenes estan elaborades amb expressions tan encertades i amb tanta gràcia que fan les delícies del lector.

Les guardo totes i aquest recull és un petit tresor i tot rellegint-les veig les cares il·lusionades dels meus alumnes,col·laborant entre ells, per aconseguir una bonica obra literaria curulla de creativitat i enginy.
Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VIII

Recordant la meva mare
La passejada pel barri de la meva infantesa va ser molt emotiva.En cert sentit, però jo retrobava la meva mare en aquells carrers de Sant Gervasi tocant a Gràcia, a l’església dels Josepets, a moltes cases que freqüentavem i que encara hi resten com a testimoni d’un passat ja força llunyà, en els espais on ja han desaparegut edificis entranyables i molt importants en la vida de tota la família  com ara la nostra pròpia casa on ara hi passa la Ronda, cases de veïns que eren com de família,les escoles, la que hi  anaven els meus germans i la que  hi anava jo.Vull dir , que me l'imaginava baixant  un dia feiner pel carrer Gran de Gràcia en direcció al Mercat de la LLibertat  amb el cabàs  per posar-hi la compra, pujant les escales de l’església amb la seva mantellina ,acompanyant-me a l’escola, anant un diumenge a la tarda amb el pare,tota il·lusionada a veure una pel·lícula al cine Roxy,ja fa anys enderrocat, i tants i tants records més

Era una dona molt vital i molt disposada, tot ho  feia amb ganes i il·lusió.Acollidora amb la familia i els amics. Ens va  inculcar als meus germans i a mi ,amb el seu exemple, el gran valor de l’amistat.

El seu esperit optimiste es reflectia a casa.Al menjador, mai, ni un sol dia de la seva vida, hi va faltar un bon ram de flors,gladiols, dàlies, roses , que eren les seves preferides.

Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VII

Com si jo no fos la Magda
Aquella reunió on havíem de tractar punts importants sobre orientació psicopedagògica va ser conflictiva , punts de vista contraposats i en alguns membres de la reunió manca de visió real dels problemes que s'estaven abordant i vaig marxar molt capficada i en molts aspectes desabuda com si jo no fos la Magda amiga de la docència i del treball en equip, la noia de la cartera repleta de treballs per preparar i valorar que entrava i sortia de  l'escola cada dia il·lusionada.
Magda Simon

Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VI La venjadora

El paisatge que m'agrada 
No mirava pas  cap a Ponent, hi havia el turó del Carmel cobert per una munió d'edificis alts, curulls de finestres que des de la llunyania semblaven bresques extretes d'un rusc. Aquesta visió m'inquietava i pensava que molts governants havien donat via lliure a certs projectes urbanístics que no eren respetuosos amb l'entorn, destrossaven la natura i el paisatge.
Guaitava cap  l'Orient on hi veia el mar on sempre s'hi podien veure vaixells i barquetes que solcaven i,esguardant més enllà veia l'horitzó que relaxava el meu esperit i m'omplia d'esperança.
Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VI

Desfilada de gegants

Una de les festes més agradables que recordo de la meva  infantesa és la desfilada de gegants i capgrossos el dia de la Mercè a Barcelona. Obrien la desfilada la guàrdia urbana amb els seus vestits de gran gala muntant bonics cavalls engalanats com els seus genets.A continuació avançaven  els gegants de la ciutat tot ballant al compàs de la música tocada per la colla de geganters, sons produïts bàsicament  per gralles i tabals . Els gegants  donant voltes  i voltes sobre ells mateixos i produien hilaritat entre els nens i nenes que des de les voreres a banda i banda de la calçada miraven embadalits aquelles criatures fantàstiques. Entremig dels gegants ,seguint la comitiva, els capgrossos  tot saltant i ballant, s’apropaven als nens , els acaronaven, els donaven caramels …. L’expressió  de les seves cares, el vestuari i la gràcia dels seus moviments feien les delícies de tots. Als gegants de Barcelona els seguien  gran varietat de gegants, gegantes, gegantets de diversos pobles de tot Catalunya. Sovint  algún poble o ciutat acompanyava els seus gegants amb una carrossa curulla de gent disfressada que llançaven caramels . El seguici de cada poble s’anunciava amb un rètol i anava avançant de forma ordenada.

 Al final de la comitiva hi havia   un cotxe de la guardia urbana i un altre de la neteja. Un final ben prosaic!

Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VI

EL REGNE DELS FOLLETS

Temps era temps,hi havia un parell de germans que anaven caminant pel bosc i els va sorprendre la pluja.Prop d’allà on es trobaven van veure una cova i s’hi van aixoplugar.Com que es van veure obligats a pasar-hi la nit van buscar un raconet còmode per poder dormir i amb aquestes que, la Jordina, que així es deia la nena ,va veure una pedra daurada gegantina, i amb l’ajuda del seu germà , en Daniel,la van fer córrer i la sorpresa va ser immensa quan van albirar una estança luxosa :totes les parets eren d’or i del sostre hi penjaven pedres precioses que donaven llum.Van entrar a la gran sala i van descubrir que aquesta es comunicava amb un espai molt més gran ple d’estalactites i estalagmites folrades de d’or, plata i diamants.Més enllà hi havia un estany   que les seves aigües expendien reflexos de color blavós.El llac el solcaven petites barquetes  decorades amb motllures de metalls nobles. Al voltant d’aquest paradís  subterrani  hi  havia tauletes plenes de menjar i vaixelles de porcellana fina i copes d’or . Tanta riqueza els va deixar estorats.Les mides del  mobiliari i de totes les coses eren més aviat petites . Mentre estaven embadalits admirant tantes meravelles, van sentir un soroll, ràpidament  es van amagar  darrera una roca i van veure aparèixer una munió d’homenets tots vestits com si anessin a una gran festa  amb robes de colors vius i barrets .Tots es dirigien a les taules on hi havia els menjars i les begudes. El més gran de tots amb un aspecte més venerable  va donar permís per seure i tots el van obeir.Li deien majestat i la Jordina i en Daniel van deduir que era el rei .

Havien arribat, sense saber-ho, al Palau del Rei dels follets…

Magda Simon

SANDÀLIES D'ESCUMA Capítol VI

TANKA

Glauca guaitava,

des d’un lloc solitari,

el mar blavíssim

on les ones s’alçaven

com cavalls a la cursa.

Magda Simon