SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOL VIII

Recordant la meva mare
La passejada pel barri de la meva infantesa va ser molt emotiva.En cert sentit, però jo retrobava la meva mare en aquells carrers de Sant Gervasi tocant a Gràcia, a l’església dels Josepets, a moltes cases que freqüentavem i que encara hi resten com a testimoni d’un passat ja força llunyà, en els espais on ja han desaparegut edificis entranyables i molt importants en la vida de tota la família  com ara la nostra pròpia casa on ara hi passa la Ronda, cases de veïns que eren com de família,les escoles, la que hi  anaven els meus germans i la que  hi anava jo.Vull dir , que me l'imaginava baixant  un dia feiner pel carrer Gran de Gràcia en direcció al Mercat de la LLibertat  amb el cabàs  per posar-hi la compra, pujant les escales de l’església amb la seva mantellina ,acompanyant-me a l’escola, anant un diumenge a la tarda amb el pare,tota il·lusionada a veure una pel·lícula al cine Roxy,ja fa anys enderrocat, i tants i tants records més

Era una dona molt vital i molt disposada, tot ho  feia amb ganes i il·lusió.Acollidora amb la familia i els amics. Ens va  inculcar als meus germans i a mi ,amb el seu exemple, el gran valor de l’amistat.

El seu esperit optimiste es reflectia a casa.Al menjador, mai, ni un sol dia de la seva vida, hi va faltar un bon ram de flors,gladiols, dàlies, roses , que eren les seves preferides.

Magda Simon