QUADERN D'ARAM CAPÍTOL VII VAHÉ

CATALUNYA,UN IDEAL POSSIBLE

Que al Nord hi caiguin abundants nevades per gaudir-ne  amb entusiasme i a la Primavera s’omplin els embassaments i els boscos es mantinguin humits. Que el poble més petit senti l’orgull de pertànyer a aquest país.

Que a l’Orient  la mar resti neta i hi abundin els peixos.Que les costes es mantiguin al seu lloc i no les envaeixi el mar.Mentre això succeeix els pobles mariners s’omplin  de gent,  satisfacció  i benestar .Que cantin melodies que recordin històries d’amor.

Que a Ponent els rius tinguin un bon cabal i brillin amb esplendor i netedat .Que s’ompli el rebost del país de fruites  innombrables que donguin treball a tothom  i escampin  l’alegria.Que sigui una nació acollidora, on hi regni la pau

        Que a Migdia  la vinya generi  bons vins.Els arrossars  un bon gra i  els arbres donguin  fruits .Tot plegat  esdevingui riquesa per tots. La bellesa de les aus decori el nostre territori com a senyal d’un poble que estima i té cura de la natura.

CANÇÓ DE LA MEVA INFANTESA ( I )

 A la plaça hi ha una font
A la plaça hi ha una font
virundeta, virundeta.
A la plaça hi ha una font
virundeta virundó.
Omplirem el cantiret.
d'aquesta aigua tan fresqueta,
i ens farà passar la sed
un bon traguet.

CANÇÓ DE LA MEVA INFANTESA ( II )

Afegeix la llegenda

Les formiguetes

Les petites formiguetes a l'estiu,

quan el blat està segat, 

ben lligat i apilotat surten totes

ben arrenglaredetes del seu niu

fent xiu-xiu, fent xiu-xiu

Cap aquí,cap allà

tot buscant les espiguetes.

Cap aquí, cap allà

que per tot arreu n'hi ha.

CANÇÓ DE LA MEVA INFANTESA ( III )

El branquilló

Jo en tinc un branquilló

amb les fulles totes verdes.

Joen tic un branquilló

virundeta, virundó.

Quan es mou perquè fa vent

les branquetes, les branqurtes.

Quan es mou perquè fa vent 

el meu cor està content.

LA FADA DE ROSES

QUADER D'ARAM ( Capítol V )

MUSA DAGH

Musa Dagh va ser el lloc on es va produir més resistència durant el genocidi armeni.Van organitzar  la defensa de la seva comunitat en contra de la deportació a partir de l’abril de 1915.

Musa Dagh o les Muntanyes de Moisès es trobaven en la mar Mediterrània al sud de la ciutat costera d’Alexandria(Iskenderun d’avui dia) i a l’oest de l’antiga Antioquia.

Superats en nombre d’homes i d’armament, els armenis  de Musa Dagh tenien poques expectatives de sobreviure. Van suportar el setge a la muntanya durant 53 dies a partir del 21 de juliol al 12 de setembre de 1915. Van hissar unes pancartes que van ser albirades per uns vaixells de guerra francesos que els van recollir i els van traslladar a Port Said, a  Egipte. En total entre dones, homes i nens eren més de quatre mil. A Egipte s’hi van estar fins a finals de la Primera Guerra Mundial,moment en  que van tornar al seu país. Musa Dagh va romandre baix el mandat francés fins l’any 1939. Els armenis de Musa Dagh van abandonar els seus pobles per segona vegada i última, quan la zona va ser anexada a Turquia.

MARIK. MARSELLA ( Capítol V )

Farigola
Tinc aquí, dins el meu cistell,
un bon ram de farigola.
El meu nét que me l'ha regalat
es pensava que m'oferia el seu cor sense imaginar-se,
que alhora em donava un record de la meva infantesa.
No puc deixar d'olorar-lo com si els narius se m'hi haguessin adherit.
Farigola. Em pregunto: d'on li ve aquest perfum?
                                                   Magda Simon