HAIKU
Des del seu calze
la rosa s'esbadella
majestuosa.
Magda Simon
divendres, 25 de febrer del 2011
dijous, 17 de febrer del 2011
dissabte, 12 de febrer del 2011
SANDÀLIES D'ESCUMA CAPÍTOLS I - II
El meu avi es deia Jaume i va néixer l’any 1729 a Masmolets , un petit poblet situat a 4 Km de Valls . Era el petit de dotze germans .Només en 12 anys ja treballava amb el seu pare. Es dedicaven al conreu tradicional, però al cap d’uns anys va agafar les rendes de la feina i va canviar-lo pel conreu de la vinya, acollint-se al contracte de rabassa morta. Més tard es va dedicar a l’elaboració de vi i àdhuc l’exportava aprofitant que en aquella època hi havia molta demanda per part d’Amèrica d’aquest bé tan preuat.
Va ser un home d’empenta,treballador, inquiet, negociant …però alhora sota la seu aspecte pagesívola i rude, amagava un esperit molt sensible,curiós,original. Era un gran amant de la natura, de les plantes i els animals. Un entusiasta dels avenços de la ciència i també era un gran afeccionat als instruments musicals
A les seves estones lliures es dedicava a elaborar flautes de canya. Li va ensenyar a construir-les un amic seu pastor.Eren flautes de canya petita , sense nusos i tenien sis o set forats. Sempre recordaré aquelles vetllades de la meva infantesa tant a l’ hivern a la vora del foc , com a l’estiu sota els estels ,escoltant aquelles dolces melodies.
Al costat d’ell vaig aprendre estimar la música . Encara guardo com un tresor la seva flauta que em porta records entranyables que van deixar una empremta inesborrable a la meva vida.
Magda Simon
QUADERN D'ARAM CAPÍTOL VI (encetem un quadern )
EL TEATRE
Sempre que vaig al teatre m’impressiona la capacitat que tenen els actors i les actrius de memoritzar i alhora introduir-se dins el personatge que estan interpretant. Forma part de la seva professió dominar aquestes tècniques, però tot i així aquest fet no deixa de produir-me una gran admiració.
El teatre i el cinema són unes de les meves afeccions. Penso que des de temps immemorials el ser humà li ha agradat que li expliquin històries.
Els adults preferim que la historia s’ajusti al màxim a la realitat perquè ens hi podem identificar, hi trobem una equivalència o una semblança en fets reals que ens han passat a nosaltres o a altri. I ,com infants, davant la narració d’un conte, hi restem embadalits, emocionats, alegres.. i a voltes tristos, atemorits……i ,sovint, posteriorment ,si l’obra tracta temes interessants i reals , ens fa pensar.Es ingent i enriquidor el que produeix dins nostre una bona història ben contada.
Magda Simon
QUADERN D'ARAM CAPÍTOL VII VAHÉ
CATALUNYA,UN IDEAL POSSIBLE
Que al Nord hi caiguin abundants nevades per gaudir-ne amb entusiasme i a la Primavera s’omplin els embassaments i els boscos es mantinguin humits. Que el poble més petit senti l’orgull de pertànyer a aquest país.
Que a l’Orient la mar resti neta i hi abundin els peixos.Que les costes es mantiguin al seu lloc i no les envaeixi el mar.Mentre això succeeix els pobles mariners s’omplin de gent, satisfacció i benestar .Que cantin melodies que recordin històries d’amor.
Que a Ponent els rius tinguin un bon cabal i brillin amb esplendor i netedat .Que s’ompli el rebost del país de fruites innombrables que donguin treball a tothom i escampin l’alegria.Que sigui una nació acollidora, on hi regni la pau
Que a Migdia la vinya generi bons vins.Els arrossars un bon gra i els arbres donguin fruits .Tot plegat esdevingui riquesa per tots. La bellesa de les aus decori el nostre territori com a senyal d’un poble que estima i té cura de la natura.
CANÇÓ DE LA MEVA INFANTESA ( I )
A la plaça hi ha una font
virundeta, virundeta.
A la plaça hi ha una font
virundeta virundó.
Omplirem el cantiret.
d'aquesta aigua tan fresqueta,
i ens farà passar la sed
un bon traguet.
CANÇÓ DE LA MEVA INFANTESA ( II )
 |
| Afegeix la llegenda |
Les formiguetes
Les petites formiguetes a l'estiu,
quan el blat està segat,
ben lligat i apilotat surten totes
ben arrenglaredetes del seu niu
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu
Cap aquí,cap allà
tot buscant les espiguetes.
Cap aquí, cap allà
que per tot arreu n'hi ha.
CANÇÓ DE LA MEVA INFANTESA ( III )
El branquilló
Jo en tinc un branquilló
amb les fulles totes verdes.
Joen tic un branquilló
virundeta, virundó.
Quan es mou perquè fa vent
les branquetes, les branqurtes.
Quan es mou perquè fa vent
el meu cor està content.
divendres, 11 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)